Defuncions
L'estadística de Defuncions recull les dades de les defuncions inscrites en els Registres Civils, amb informació sobre els morts residents a les Illes Balears. A més també es mostra informació sobre les defuncions de no residents i es dedica un apartat especial als suïcidis i defuncions de menors d'un any.
Descarregar metodologia completa
Metodologia de l'estadística de defuncions
El Moviment natural de la població (MNP) inclou les estadístiques de naixements, de defuncions i de matrimonis. L’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) disposa de les microdades de totes tres estadístiques des de 1986, fruit d’un conveni de col·laboració subscrit amb l’Institut Nacional d’Estadística (INE) l’any 1985 i ratificat fins avui. En aquest conveni la Comunitat Autònoma de les Illes Balears es va comprometre a dur a terme els treballs relacionats amb els processos de depuració dels fitxers de l’MNP i amb la codificació de les causes de mort.
La informació que conté el fitxers anual de les defuncions permet proporcionar taules per illes i municipis, i també altres classificacions territorials (NUTS 4 i zones estadístiques a Palma). A més, a partir de l’any 2013 l’IBESTAT també difon els resultats per districte i secció i per entitat singular de població i a partir de l’any 2015 per zones sanitàries.
La difusió de les xifres de l’Estadística de defuncions dóna lloc a tres publicacions: dades anuals, sèries i indicadors. La primera inclou les característiques demogràfiques de les persones residents a les Illes Balears que han mort al llarg de l’any i les causes bàsiques (malalties) que determinen la mort. Les sèries presenten l’evolució en el temps d’alguna d’aquestes característiques, i els indicadors contenen un seguit de mesures expressades en taxes, percentatges o altres tipus d’índexs calculats per a cada any disponible, amb l’objectiu de facilitar una anàlisi més ràpida de les freqüències absolutes.
En un apartat específic de la publicació anual es classifiquen les defuncions per la causa de la mort relacionant-les amb l'edat i el sexe dels morts. Els qüestionaris estadístics inclouen un apartat en el qual s'indica la malaltia o malalties que n’han determinat la mort. Posteriorment, experts en la matèria (segons el conveni de col·laboració, tècnics de l’INE o tècnics de les conselleries de sanitat de les comunitats autònomes) codifiquen aquesta informació d’acord amb la Classificació internacional de malalties (CIM) de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Des de 1999 s’utilitza la 10a revisió d’aquesta Classificació (CIM-10).
Quan es produeix un dels tres esdeveniments demogràfics, la Llei estableix l’obligatorietat d’inscriure’ls en els llibres corresponents del registre civil que hi ha en tots els municipis del territori espanyol. Simultàniament, s’ha d’emplenar la butlleta estadística corresponent; concretament, l’Estadística de defuncions deriva de la informació continguda en la butlleta estadística de defuncions (BED) i en la butlleta estadística de parts (BEP) per al cas de les morts fetals tardanes.
En el butlleta estadística actual de defunció s’hi inclouen les dades següents de les persones mortes: nom, llinatges, DNI, data de naixement, lloc de naixement, sexe, estat civil, professió, ofici o ocupació principal, nacionalitat, residència, domicili i causa de defunció.
3. Àmbit poblacional i temporal
Les xifres de l’Estadística de defuncions s’obtenen del fitxer generat després de l'enregistrament de les dades que figuren en el qüestionari estadístic que, bàsicament, es refereixen a les característiques demogràfiques i sanitàries de les persones mortes que varen tenir el seu lloc de residència habitual a les Illes Balears, tant si la defunció es va inscriure en l’arxipèlag com en una altra comunitat autònoma. A més, s’inclouen en aquesta els nascuts vius amb menys de 24 hores de vida.
En el cas d’una defunció ocorreguda després de les primeres 24 hores de vida, s’ha presentar el certificat mèdic oficial de defunció, que expedeix el metge i en el qual figuren les causes de la defunció. Quan es tracta d’una mort fetal tardana (MFT) o d’un nascut viu i mort abans de les primeres 24 hores de vida, com que no hi ha un certificat oficial d’avortament, el certificat està incorporat al text del qüestionari per a la declaració al registre. En tots dos casos, a més dels qüestionaris esmentats, s’emplena la butlleta estadística de defunció o la de part en el cas d’una MFT.
La majoria de les taules, tret que s’especifiqui el contrari, contenen informació demogràfica i sanitària sobre les defuncions esdevingudes entre els residents de les Illes Balears al llarg d’un any.
Les publicacions que es difonen estan orientades a proporcionar les característiques del model de mortalitat de les Illes Balears, encara que en les dades anuals s’incorpora una taula en la qual es classifiquen les defuncions de persones no residents esdevingudes a les Illes Balears.
La presentació de les taules anuals s’ha organitzat agafant com a primer criteri d’ordenació el territori: taules per illes, per comarques, per municipis, per zones estadístiques en el cas de Palma, per districte i secció o entitat singular de la població a partir del 2013 i per zona sanitaria des del 2015. El menor o major detall que contenen les taules de cada grup territorial depèn de la desagregació amb què s’ofereixen les dades: com més desagregació territorial menys detall en la informació.