Naixements
L'estadística de Naixements recull les dades dels butlletins estadístics emplenats en el moment de la inscripció del naixement al Registre Civil. Per a la correcta interpretació de les dades s'ha de tenir en compte que quan es proporciona una dada de població la data de referència és l'1 de gener de l'any, i quan la xifra correspon a un esdeveniment demogràfic es refereix al conjunt de successos ocorreguts durant aquest any.
Metodologies dels naixements i parts
El moviment natural de la població (MNP) inclou les estadístiques de naixements (nascuts vius i parts), defuncions i matrimonis. L’IBESTAT disposa de les microdades dels tres esdeveniments des de 1986, fruit d’un conveni de col·laboració subscrit amb l’ Institut Nacional d’Estadística l’any 1985 i ratificat fins avui. En aquest conveni la Comunitat Autònoma de les Illes Balears es va comprometre a participar en els treballs relacionats amb els processos de depuració dels fitxers de l’MNP i en la codificació de les causes de mort.
Quan es produeix un dels tres successos demogràfics, la llei estableix l’obligatorietat d’inscriure’ls en els llibres corresponents del Registre Civil que hi ha en tots els municipis del territori espanyol. Simultàniament es demana que s’empleni el butlletí estadístic corresponen, en concret a partir de la informació continguda en el butlletí estadístic de parts (BEP) es deriven tres estadístiques: naixements, parts i mortalitat infantil (aquesta darrera inclosa en la publicació de defuncions).
Les xifres de l’estadística de naixements s’obtenen a partir del recompte del nombre de nascuts vius en cada part inscrit, tant a les Illes Balears com en una altra comunitat autònoma, de mares residents a les Illes durant un període anual. No inclou els nascuts morts ni els nascuts a l’estranger de mares residents a les Balears, però sí els nounats que moren abans de les 24 hores de vida. En un part poden néixer diversos infants, per exemple 3: en el recompte de l’estadística de parts és 1 succés, i en la d’estadístiques dels naixements si tots varen néixer amb vida, són 3.
Per poder inscriure’l en els llibres del Registre Civil, la definició legal de naixement requereix que el nascut sobrevisqui almenys les primeres 24 hores de vida. Sobre la base d’aquesta definició jurídica, les estadístiques de naixements i defuncions anteriors a 1975 no incloïen els nounats que no superaven les primeres 24 hores de vida. La reforma estadística que es produí el 1975 va representar, entre altres modificacions importants, un canvi de criteri en les definicions estadístiques de defunció i de nascut viu: a partir de llavors les defuncions dels menors amb menys de 24 hores de vida que es comptabilitzaven a part s’inclouen amb les defuncions dels menors d’un any i també es comptabilitzen amb els nascuts vius.
El criteri de classificació dels resultats és per la residència declarada com a habitual per la mare. En aquesta estadística s’inclouen les mares residents a les Illes que han donat a llum a les Balears o en un altra comunitat autònoma.
Descarregar metodologia completa dels Naixements
El concepte de part que delimita l'àmbit poblacional de l'estadística corresponent coincideix amb el metge-biològic: es comptabilitza com a part l'expulsió o extracció del claustre matern d'un fetus viable i, per tant, queda exclòs l'avortament o l'expulsió d'un fetus no viable. L'estadística de parts inclou tant els naixements com les morts fetals tardanes i es comptabilitza com un succés tant si és un part senzill (un fetus viable) com un part múltiple (diversos fetus viables en el mateix part). En un part poden néixer diversos infants, per exemple tres: en el recompte de l’estadística de parts és 1 succés, i en la d’estadístiques dels naixements si tots varen néixer amb vida, són 3.
El criteri de classificació dels resultats és per la residència declarada com a habitual per la mare. En aquesta estadística s’inclouen les mares residents a les Illes que han donat a llum a les Balears o en un altra comunitat autònoma.