Llicències d'obra

En les Llicències municipals d'obra s'ofereixen dades de les llicències d'obra concedides pels ajuntaments relatius a les obres majors de construcció, rehabilitació i demolició d'edificis.

Accés a dades publicades

Descarregar metodologia completa

LLICÈNCIES D'OBRA (CE)

  1. Introducció
  2. Àmbit temporal
  3. Àmbit poblacional i geogràfic
  4. Conceptes i definicions

1. Introducció

Llicències d'obra és una estadística que informa del nombre i les característiques de les edificacions que s'engeguen, com també dels habitatges que, si escau, es generen.

La informació de l'estadística fa referència a les modalitats d'edificació de nova planta, rehabilitació i demolició total o parcial.

L'IBESTAT du a terme una operació autonòmica, a partir de la informació publicada pel Ministeri de Foment, amb caràcter mensual. Paral·lelament, a partir de la informació recollida per l'Àrea de Foment de la Delegació del Govern a les Illes Balears, també publica informació per municipis, amb caràcter anual.

2. Àmbit temporal

La informació de les llicències d'obres fa referència a la data de la concessió de la llicència.

Les dades del conjunt de les Illes Balears es publiquen amb caràcter mensual. No obstant això, les dades desagregades per municipis es publiquen en còmput anual.

3. Àmbit poblacional i geogràfic

La població objecte d'estudi és el nombre de llicències d'obra major a edificació concedides pels ajuntaments de les Illes Balears. Les dades fan referència a:

• Nombre d'edificis per tipus d'obra
• Nombre d'habitatges per tipus d'obra
• Superfície per construir per destinació

4. Conceptes i definicions

• Obra major d'edificació: l'obra, construcció o instal·lació per a la qual s'exigeixi obtenció de llicència d'obra, per a la qual cosa ha d'acompanyar-se d'un projecte complet de construcció signat per un tècnic competent i visat en el col·legi professional que correspongui.
• Edifici: la construcció permanent, fixa sobre el terreny, separada i independent, concebuda per ser utilitzada amb finalitats residencials o per al desenvolupament d'una activitat. En distingeix:
• Edificis residencials: els que estan destinats que hi habitin principalment persones, almenys en un cinquanta per cent de la superfície útil, exclosos baixos i soterranis, amb independència que compleixin una altra funció secundària i que les persones que hi resideixin ho facin amb caràcter eventual o permanent. Poden destinar-se a habitatges familiars i residències col·lectives permanents o eventuals.
• Edificis no residencials: els que no estan principalment destinats perquè hi habitin persones. Entre altres usos, poden ser indústries, magatzems, oficines, serveis sanitaris, serveis comercials, etc.
• Edificis per rehabilitar: els destinats a ser reconstruïts per ampliació, reforma o restauració.
• Edificis per demolir: els destinats a la desaparició de superfície parcial o total en planta de l'edifici.
• Habitatge: recinte amb diverses peces d'habitació i annexos, que pot ocupar la totalitat d'un edifici (casa unifamiliar) o part d'aquest. En aquest cas està estructuralment separat i independent de la resta. Està concebut per ser habitat per persones, generalment famílies d'un o diversos membres, i està dotat d'accés directe des de la via pública o des de recintes comuns privats. Pot ser:
• Habitatge de nova planta: es fa un nou habitatge, independentment de si hi ha hagut demolició total prèvia d'un altre habitatge o no.
• Habitatge per rehabilitar: no es construeix un nou habitatge, sinó que s'actua sobre el ja construït, amb independència que hi hagi hagut o no demolicions parcials. Pot ser per ampliació o reforma, o restauració.
• Habitatge per demolir: és l'enderrocament total o parcial d'un habitatge.