Enquesta de condicions de vida (ECV)
Aquesta enquesta ofereix informació sistemàtica sobre renda, condicions de vida, nivell i composició del risc de pobresa i de l'exclusió social comparable amb altres països de la Unió Europea (UE).
Descarregar metodologia completa
Metodologia de l'enquesta de condicions de vida (ECV)
L’Enquesta de condicions de vida (ECV) es fa a les llars amb l’objectiu fonamental de disposar d’una font de referència sobre estadístiques sistemàtiques relacionades amb la renda i les condicions de vida de la població, i poder produir indicadors específics de pobresa monetària i no monetària i d’exclusió social comparables amb altres països de la Unió Europea (UE).
Com a objectius d’aquesta enquesta cal destacar l’estudi de la pobresa, la privació, la protecció social mínima i la igualtat de tracte, preocupacions essencials en el marc de la dimensió social dins la Unió Europea (UE). Per aquest motiu, és possible obtenir de l’enquesta un conjunt d’indicadors socials comparatius que haurien de permetre als responsables polítics seguir l’evolució de determinats camps d’interès.
L’ECV introdueix canvis de rellevància en l'enquesta de 2013, la qual cosa ha originat noves estimacions de tota la sèrie de dades ofertes fins avui. D'una banda, s'han incorporat les noves xifres de població del Cens de l'any 2011, al llarg de tots els anys que cobreixen el període 2004-2018. Per l'altre, s'ha adoptat una nova metodologia que combina la informació recollida mitjançant entrevista personal amb la informació procedent de fitxers administratius, millorant així la fiabilitat de les dades obtingudes en relació amb els ingressos de les llars. Aquesta nova metodologia és possible aplicar-la per a les dades relatives a l’any 2009 i posteriors.
Atesos aquests canvis metodològics, l’IBESTAT ofereix la informació en dos períodes diferenciats. El període 2004-2008 té com a any base el 2004 i hi incorpora els nous pesos que es deriven del Cens de 2011. Per la seva banda, a partir de 2009, amb any base 2013, a més d'incloure la novetat del Cens 2011, hi incorpora la nova metodologia en la recollida dels ingressos de les llars, la qual combina l’enquesta amb l'ús de registres administratius.
La població objecte d’aquesta enquesta són les persones membres de llars privades que resideixen en habitatges familiars principals, i també aquestes llars.
L’enquesta de condicions de vida té una periodicitat anual amb un disseny de panel rotatiu en el qual formen la mostra quatre submostres independents, cadascuna de les quals és un panel de quatre anys de durada. Cada any es renova la mostra en un dels panels.
Per seleccionar cada submostra se segueix un disseny bietàpic amb estratificació de les unitats de primera etapa. La primera etapa, la formen les seccions censals, i la segona, els habitatges familiars principals.
Per cobrir l’objectiu de l’enquesta de proporcionar estimacions amb un grau de fiabilitat acceptable en els àmbits nacional i autonòmic, s’ha seleccionat una mostra de 16.000 habitatges distribuïts en 2.000 seccions censals. Corresponen a les Illes Balears 576 habitatges i 72 seccions censals.
Unitats de consum
El concepte té en compte les economies d’escala que es produeixen al compartir la llar diverses persones. Les persones es converteixen a unitats de consum equivalents utilitzant l’escala de l’OCDE modificada, que assigna un pes d’1 al primer membre de la llar de 14 o més anys, un pes de 0,5 als altres i un pes de 0,3 als menors de 14 anys.
Llindar de risc de pobresa
Es fixa en el 60 % de la mediana de la renda anual neta mitjana per unitat de consum (escala OCDE modificada). Els ingressos per unitat de consum s’obtenen dividint els ingressos totals de la llar entre el nombre d’unitats de consum (renda mitjana equivalent de la llar).
Taxa de risc de pobresa
La taxa de pobresa relativa o de risc de pobresa és el percentatge de persones que estan per sota del llindar de risc de pobresa.
Amb l’objectiu d’analitzar la pobresa relativa de les Illes Balears en relació amb Espanya, i en relació amb la mateixa comunitat autònoma, perquè són tots dos entorns socioeconòmics, s’han calculat dos llindars de risc de pobresa diferents:
1. Prenent com a referència la mediana de la renda anual neta mitjana per unitat de consum d’Espanya.
2. Prenent com a referència la mediana de la renda anual neta mitjana per unitat de consum d’Illes Balears.
Si no s’especifica el contrari, la taxa de risc de l’explotació que fa l’Ibestat es duu a terme utilitzant el 60 % de la mediana del llindar de les Balears.
En el càlcul d’aquest percentatge no s’han considerat les llars amb valor en blanc en la variable “renda disponible total de la llar / renda anual neta total de la llar” per falta de resposta dels enquestats.
Taxa de risc de pobresa o exclusió social (Estratègia 2020)
La població en risc de pobresa o exclusió social és la que està en alguna d’aquestes situacions:
— En risc de pobresa (60 % de mediana dels ingressos per unitat de consum)
— Amb mancances materials greus (mancances en almenys quatre conceptes d’una llista de nou)
— En llars sense ocupació o amb baixa intensitat en l’ocupació (llars en els quals els membres en edat de treballar ho van fer menys del 20 % del total del seu potencial de treball durant l’any de referència)