Enquesta modular d'hàbits socials (EMHS). Mòdul de coneixements i usos lingüístics (2010)

Descarregar metodologia completa

Metodologia: Enquesta Modular d'Hàbits Socials 2010. Condicions de vida i cohesió social

1. Introducció al mòdul d'“Usos lingüístics”
2. Àmbit de l'enquesta
3. Disseny mostral
4. Treball de camp
5. Imputació
6. Elevació i calibratge

1. Introducció al mòdul d'“Usos lingüístics”

L’Enquesta modular d’hàbits socials de les Illes Balears 2010 (EMHS) ha centrat els seus objectius en la necessitat d’obtenir, per primera vegada a la comunitat autònoma, una radiografia fidel dels aspectes que es consideren estratègics per al desenvolupament socioeconòmic correcte i de cohesió entre la seva població. En aquest sentit, els objectius són l’obtenció d’informació veraç amb el nivell suficient de desagregació territorial, insular o comarcal (NUTS 4), que permeti que els participants en el disseny de l’enquesta puguin prendre les decisions correctes. Són la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració, la Conselleria d’Educació i Cultura i la Fundació Illes Balears per a la Innovació Tecnològica (IBIT), d’acord amb el seu àmbit competencial.

D’aquesta manera s’han integrat en l’Enquesta els mòduls de “Condicions de vida i cohesió social”, “Usos lingüístics” i “Disponibilitat i usos de les TIC de les llars”. En concret, els objectius del mòdul d'“Usos lingüístics” són els següents:

- Obtenir informació sobre el coneixement, els usos i les actituds de la ciutadania respecte de la llengua catalana en un moment en què els importants canvis demogràfics fan preveure canvis també importants en aquests aspectes.

- Avaluar la situació actual de la llengua catalana a les Illes Balears a fi de poder contrastar les dades amb altres enquestes realitzades anteriorment.

2. Àmbit de l'enquesta

2.1 Àmbit poblacional

La població objecte d’estudi en aquesta enquesta són:

- Les llars que resideixen en un habitatge familiar principal.

- Els individus de 16 anys o més que resideixen en aquestes llars.

2.2 Àmbit geogràfic

La població sotmesa a estudi és la població resident a les Illes Balears. L’EMHS s’ha dissenyat per poder aportar informació per a unitats territorials inferiors a l’illa però superiors als municipis, anomenades comarques estadístiques (aquest concepte es correspon amb les denominades NUTS 4).

2.3 Àmbit temporal

La feina de recollida de la informació s’ha fet al llarg del primer semestre de 2010. La data de referència de l’Enquesta és dia 31 de març de 2010.

3. Disseny mostral

3.1 Tipus de mostreig

El marc que s’ha emprat per a l’extracció de la mostra és el marc d’habitatges de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) obtingut a partir del padró continu d’habitants amb data referència d’1 de gener de 2009. La dimensió mostral és de 1.912 habitatges, repartits en 100 seccions censals amb una selecció de 20 habitatges familiars en cada una.

S’ha realitzat un mostratge en dues etapes amb estratificació de les unitats de primera etapa:

— Unitats de primera etapa: les seccions censals (àrea geogràfica amb límits perfectament definits pels ajuntaments). En aquesta primera etapa s’han seleccionat les 100 seccions censals mitjançant un mostreig aleatori amb probabilitats proporcionals a la dimensió.

— Unitats de segona etapa: els habitatges familiars principals. En la segona etapa s’han seleccionat, en cada secció censal seleccionada en la primera etapa, 20 habitatges familiars principals mitjançant un mostreig sistemàtic amb arrencada aleatòria.

En les unitats de segona etapa no s’ha fet cap submostreig, i s’ha recollit informació de totes les persones de 16 anys o més que tenen la seva residència habitual en aquests habitatges.

3.2 Afixació de la mostra

Per al repartiment de la mostra s’ha aplicat un compromís entre afixació proporcional i afixació uniforme, assignant un mínim de seccions a cada comarca per assegurar la disponibilitat de la mostra necessària i repartint la resta de seccions de manera proporcional a les dimensions corresponent.

4. Treball de camp

La recollida d’informació, la va dur a terme un equip de deu enquestadors i dos inspectors mitjançant el sistema d’entrevista personal CAPI (entrevista personal assistia per ordinador). Els instruments de recollida d’informació van ser els qüestionaris de llar i els individuals. Per fer el treball els enquestadors disposaven d’un ordinador pen-tablet, que incorporava els qüestionaris. D’una bada, l’ús d’ordinador permet un control més eficient del flux en el qüestionari i, de l’altra, ja hi ha incorporades regles de validació que eviten molts dels errors que es poden produir amb la recollida de dades en paper.

5. Imputació

Per a la imputació estadística s’ha utilitzat el programari TEIDE (tècniques d’edició i imputació de dades estadístiques), desenvolupat mitjançant un projecte de col·laboració amb la Universitat de La Laguna i altres instituts d’estadística.

6. Elevació i calibratge

Els pesos de disseny, deduïts del tipus de mostreig utilitzat en l’EMHS, s’han calibrat aplicant tècniques de reponderació, per a la qual cosa s’ha fet servir el programa CALMAR (CALage sud MARges), desenvolupat a l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics francès (INSEE). S’ha utilitzat l’estructura de la població per sexe i grups d’edat en la reponderació, i s’ha fet de manera independent a cada comarca. Aquesta informació auxiliar s’ha pres a partir de les dades de l’EPOBA (estimacions de la població actual) a 1 de gener de 2009, tenint en compte la població a la data de referència de l’enquesta. També s’ha utilitzat com a informació auxiliar les dimensions de la llar per comarques i la nacionalitat dels individus (espanyola/estrangera).