Enquesta de morbiditat hospitalària
Aquesta estadística té com a principal objectiu conèixer les característiques demogràfic-sanitàries dels malalts que hagin ingressat en un centre hospitalari (públics i privats), així com disposar d'informació sobre la freqüència i utilització dels recursos hospitalaris l'any de referència. L'EMH ofereix informació sobre les altes hospitalàries amb internament en funció del diagnòstic principal associat a l'alta.
Descarregar metodologia completa
Metodologia de l'Enquesta de Morbiditat Hospitalària (EMH)
L’enquesta de morbiditat hospitalària (EMH) sobre les patologies ateses en els hospitals és una investigació de caràcter mostral que s’inicià l’any 1977, després de constituir-se a principi de 1974, a proposta per l’INE, un grup de treball amb representants de la Direcció General de Sanitat, de l’Institut Nacional de Previsió, de la Comissió Central de Coordinació Hospitalària i del mateix INE.
En els darrers anys, a conseqüència de la necessitat de disposar d’un bon sistema d’informació que faciliti el funcionament dels sistemes sanitaris i, en concret, de disposar d’un mètode d’informació hospitalari adaptat a la realitat autonòmica i funcional del Sistema Nacional de Salut, i comparable al d’altres països de la UE, ha sorgit el concepte de conjunt mínim bàsic de dades (CMBD) en el moment de l’alta hospitalària del malalt.
Aquest sistema d’informació representa un conjunt de variables obtingudes en el moment de l’alta hospitalària del pacient i que responen a les necessitats de diversos usuaris (gestió, planificació, investigació epidemiològica, investigació clínica, etc.). El desenvolupament d’aquest nucli d’informació ha representat un procés d’adequació al nou sistema per part dels hospitals, la qual cosa permet avui en dia disposar de bases de dades hospitalàries normalitzades que proporcionen informació clinicoassistencial, demogràfica i administrativa, que serveix de suport a la planificació i a l’ordenació sanitàries.
Aquesta operació estadística té el suport legal del Reial decret 1360/1976, de 21 de maig, i d’un conjunt d’ordres ministerials posteriors que estableixen l’obligatorietat en tots els hospitals del país, tant públics com privats, d’implantar un llibre de registre de malalts normalitzat amb caràcter reservat de les dades.
Els objectius d’aquesta estadística són els següents:
1. Conèixer, a partir del nombre d’altes, la morbiditat general atesa en els hospitals en funció del diagnòstic principal.
2. Determinar l’estada mitjana a l’hospital en funció del diagnòstic principal associat a l’alta hospitalària.
3. Servir de base a estudis epidemiològics sobre determinats diagnòstics.
4. Conèixer la distribució geogràfica per illes de la morbiditat atesa en els hospitals del territori de les Illes Balears segons la província d’hospitalització del malalt i la seva província de residència.
5. Proporcionar una base d’informació normalitzada al conjunt d’hospitals del territori, tant públics com a privats, d’acord amb unes variables seleccionades.
6. Servir de base per a estudis comparatius.
La població objectiu són les persones malaltes que són internades i donades d’alta en un centre hospitalari.
Constitueix l’àmbit geogràfic de la investigació tot el territori espanyol. En el cas de l’explotació que fa l’Ibestat, l’àmbit geogràfic queda circumscrit al territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Comprèn hospitals públics i privats, i també els hospitals militars. Es considera hospital qualsevol centre sanitari que, amb independència de la seva denominació, tengui com a finalitat principal la prestació d’assistència mèdica, quirúrgica o medicoquirúrgica als malalts que hi estan ingressats (en queden excloses les residències de gent gran, les cases de beneficència, les guarderies infantils, els orfenats, etc.).
En l’àmbit temporal es consideren les altes hospitalàries que han tingut lloc al llarg de l’any de referència de l’enquesta, independentment de la data d’ingrés. Només es recullen les altes hospitalàries (que hagin donat lloc com a mínim a un dia d’estada) corresponents a diagnòstics principals; no es recullen diagnòstics secundaris ni procediments.
Es fa un mostreig estratificat en dues etapes en què els hospitals constitueixen les unitats de primera etapa, i els malalts, les unitats de segona etapa o unitats elementals objecte d’investigació. Els hospitals s’estratifiquen atenent la seva finalitat. Si hi ha més d’una finalitat, es tracta com si hi hagués tants d’hospitals com finalitats. Quant a la selecció de malalts a cada hospital inclòs en la mostra, es fa aplicant un mostreig sistemàtic amb arrencada aleatòria en funció del número de sortida del malalt.
En els casos en els que la informació de l’hospital es recull per CMBD, no se n’extreu cap mostra, sinó que es recullen les dades de tots els malalts. La gran quantitat d’observacions disponibles en la mostra de les diferents províncies del conjunt nacional fa que aquesta estadística es pugui interpretar com un cens dels malalts ingressats.
Variables objectiu
Nombre d’altes hospitalàries
Es defineix alta hospitalària com el procediment pel qual un pacient ingressat en un centre o establiment sanitari deixa d’ocupar un llit d’hospitalització per curació, milloria, defunció, trasllat o alta voluntària.
Estada mitjana de les altes
L’estada es defineix com la data d’alta menys la d’ingrés, i les estades iguals a zero no es computen.
Variables de classificació
Diagnòstic principal
Es considera diagnòstic principal l’afecció que motiva l’ingrés a l’hospital, segons el criteri del servei clínic o facultatiu que atén el malalt, encara que durant l’estada hagin aparegut complicacions importants i fins i tot altres afeccions independents. Aquesta definició s’estableix en l’Ordre del Ministeri de Sanitat i Consum de 06/09/1984. La classificació utilitzada és la Classificació internacional de malalties v9, modificació clínica (CIM9-MC).
Tipus d’ingrés hospitalari
El tipus d’ingrés pel qual un individu és hospitalitzat es classifica en ordinari o urgent.
Motiu d’alta
Aquesta variable es classifica en curació o milloria, trasllat a un altre centre, defunció i altres causes.
Província de residència
Es considera l’habitual del malalt i s’identifica pel codi numèric de la província.
Província d’hospitalització
La província d’hospitalització s’identifica amb els dígits provincials corresponents a la identificació de l’hospital.
Interval d’estada
Es compon dels ingressos fins a una setmana de durada, d’una setmana a un mes, d’un mes a sis mesos i de més de sis mesos.
Illa
La incorporació de l’illa com a variable de classificació geogràfica permet obtenir informació desagregada, de gran interès per a la comunitat autònoma de les Illes Balears, sobre la morbiditat de la seva població quant a altes i estades en els centres hospitalaris del territori. La informació es presenta utilitzant la classificació NUTS-3 (Mallorca, Menorca i Eivissa i Formentera).
A més, es recull l’edat i el sexe del malalt ingressat.