Censos de població i habitatges
Els censos demogràfics són operacions de periodicitat decennal, els objectius fonamentals de la qual són el recompte de la població per diferents unitats administratives així com proporcionar coneixement sobre la seva estructura.
Metodologies dels censos de població i habitatges
Els censos del 2011 que van estar constituïts pel Cens de Població, el Cens d'Habitatges i el Cens d'Edificis, es van dur a terme simultàniament, amb data de referència 1 de novembre. L'operació censal es va desenvolupar mitjançant:
• Un treball de camp sobre el territori, de recorregut relativament “exhaustiu”, amb la finalitat de recopilar informació dels edificis, les seves característiques i la seva georeferenciació.
• Un fitxer precensal obtingut a partir de l’aprofitament màxim dels registres administratius disponibles, amb el padró com a element referent de la seva estructura. La font principal d’informació de les variables demogràfiques més bàsiques (sexe, data de naixement, edat, lloc de naixement i país de nacionalitat) procedeix d’aquest fitxer.
• Una enquesta per mostreig, adreçada a la població que resideix en habitatges principals i allotjaments, per conèixer altres característiques de les persones i els habitatges.
• Una segona enquesta, independent de l’anterior, adreçada als establiments col·lectius i a la població que hi resideix.
La metodologia emprada en el càlcul de les xifres (excepte, les que afecten a l'apartat d'edificis que són exhaustives), tant en el fitxer precensal de la població com en els resultats obtinguts a partir de les enquestes realitzades en els habitatges principals i en les col·lectives inclouen decimals que en les taules publicades s'han arrodonit. Per aquest motiu hi pot haver lleugeres discrepàncies entre les diferents desagregacions que s’ofereixen (per territori, per edat, etc.) i el total corresponent. També, per efecte de l’arrodoniment, pot ocórrer que quan s’apliquen els factors d’elevació una variable que, lògicament hauria de ser parell o senar, en el resultat publicat no ho és (per exemple, el nombre de persones que conviuen amb parella).
Descarregar metodologia completa del Cens de 2011
Els censos demogràfics 2001 inclouen tres tipus de censos: el Cens de Població, el Cens d'Habitatges i el Cens d'Edificis. Aquests censos són especialment rellevants perquè, a més de complir amb l'obligació legal que estableix la realització dels censos cada deu anys, marquen el final d'un tipus de cens clàssic i l'inici d'una nova etapa en la forma de recollida de la informació en la qual s'introdueix l'aprofitament del contingut de registres administratius existents i la incorporació de les noves tecnologies en el seu desenvolupament.
Tant pel que fa a la població com als edificis s'utilitza, per primera vegada, la informació disponible en diferents registres administratius que passen a formar part del procés censal, de manera que es redueixen costos i esforços i s'evita preguntar de nou el que ja és conegut per l'administració. En concret, durant la planificació del desenvolupament censal l'opció que es va considerar més òptima per als Censos del 2001 va ser dur a terme una operació basada en un recorregut exhaustiu del territori, fortament recolzat en el Padró continu i en la base de dades del Cadastre.
La realització de l'operació, la recollida de la informació, l'enregistrament i validació de les dades i la generació dels fitxers amb les dades censals van ser competència exclusiva de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Si bé en algunes comunitats autònomes es va signar un conveni de col·laboració en alguna de les fases relacionades amb el procés censal.
Descarregar metodologia completa del Cens de 2001
Els censos de població i habitatge tenen com a finalitat la recopilació i publicació de dades de caràcter demogràfic, cultural, econòmic i social de tots els habitants del país i de les seves divisions polític-administratives en el primer cas o la recopilació, anàlisi i publicació de les dades relatives als llocs destinats a habitació humana, referits a un moment o un determinat període.
La principal innovació dels Censos de 1991 va ser que el treball de camp tant pel que fa als edificis com als habitatges i a la població es va plantejar tenint com a objectiu l'obtenció i la gravació de la informació amb la major exhaustivitat possible. L'operació estadística es va planificar dissenyant un recorregut exhaustiu sobretot el territori en el qual es va distribuir i van recollir els qüestionaris per a posteriorment gravar-los íntegrament incloent la localització geogràfica. Aquest plantejament va facilitar que en l'explotació estadística es poguessin proporcionar dades per zones geogràfiques molt més detallades que en els censos anteriors (districte, secció, entitat singular de població, nuclis de població).
En el desenvolupament de l'operació censal es van efectuar dos recorreguts del territori: el primer en 1990 per censar els edificis i el segon en 1991 per censar les característiques dels habitatges familiars i les de la població.
Descarregar metodologia completa del Cens de 1991
L’Institut d’Estadística de les Illes Balears (Ibestat), atenent les demandes de nombrosos usuaris, ha recopilat la sèrie històrica de dades censals (1768-1981) referides a les Illes Balears que completa la informació, ja facilitada en la web, dels censos posteriors.
A Espanya els censos tenen una llarga tradició històrica. Avui es defineix el cens de la població com una operació estadística de competència estatal i periodicitat decennal, l’objectiu principal de la qual és recollir les característiques demogràfiques, socials i econòmiques de la població. No sempre ha estat així: en la seva etapa més primitiva es poden trobar antecedents de com per complir diferents objectius polítics es confeccionaven llistes de la població o de part de la població. Inicialment aquestes actuacions tenien un àmbit local però ja en el segle XVI es poden trobar els primers treballs estadístics amb una ambició més universal. Els primers censos eren “llistes” que obeïen a interessos, en general, relacionats amb una voluntat recaptatòria; no cercaven conèixer la població sinó obtenir una relació dels veïns amb l’objectiu de distribuir els imposts o dels recursos humans disponibles per a alguna finalitat, per exemple militar.
A mitjan segle XVIII es du a terme el que s’ha catalogat com a primer cens espanyol modern. Aquest cens, conegut com a cens del comte d’Aranda (1768), presenta algunes de les característiques pròpies dels censos moderns: la finalitat era conèixer la població, s’elabora un formulari únic que havien de respondre totes les diòcesis, s’adreça a tota la població (inclosos l’estament nobiliari i l’eclesiàstic) i s’estableix la prohibició de fer-ne públiques les dades individuals. Els manuscrits originals s’han perdut, de manera que per a l’edició facsímil que publicà l’INE el 1999 es va recórrer a la còpia incompleta que el 1773 la Real Acadèmia de la Història havia ordenat fer. Aquell fons documental reproduït per l’INE és la font que l’Ibestat ha fer servir per confeccionar la taula que es publica d’aquest cens.
Els resultats del cens d’Aranda es consideraren poc fiables i aconsellaren que el 1786 el senyor José Moñino y Redondo, comte de Floridablanca i ministre de Carles III, dictàs una reial ordre per la qual es disposava la realització d’un nou cens. Un fet destacable d’aquest cens fou que es dictà una ordre perquè abans d’iniciar el cens els intendents de les diferents províncies fessin una relació de tots els pobles (antecedent de l’actual nomenclàtor) amb la finalitat de disposar d’un inventari de tots els pobles de la corona i facilitar el control de la recollida de la informació. Les dades referides a les Balears del cens de Floridablanca s’han obtingut de la transcripció realitzada per l’INE d’acord amb la documentació localitzada en l’Arxiu de la Reial Acadèmia de la Història, la Biblioteca del Palau Reial, la Biblioteca Nacional i altres arxius provincials.
El cens de Godoy (1797) fou el darrer del segle XVIII. Segueix les mateixes directrius dels anteriors i es publicà el 1801. Els manuscrits originals es van perdre i només existeix un resum provincial (o d’intendències) del qual s’ha seleccionat una taula per edat i estat civil i una altra d’ocupacions. El cens de Godoy no tingué continuïtat fins a la meitat del segle següent, perquè la inestabilitat política d’aquells anys impedí la realització de nous recomptes de població, encara que se’n van fer alguns d’escassa fiabilitat i amb un caràcter més localista, coneguts com a censos de policia.
Els censos de la segona meitat del segle XIX (1857, 1860, 1877, 1887 i 1897) incorporaren avanços importants, tant en la recollida de la informació com en el volum d’informació proporcionada. En aquest període els censos eren organitzats i controlats per un organisme estadístic integrat en l’estructura administrativa de l’Estat: el 1856 es creà la Comissió d’Estadística del Regne, que el 1857 canvià el nom pel de Junta d’Estadística, i el 1870 es creà l’Institut Geogràfic, que tres anys després assumí les tasques de la Junta d’Estadística i passà a denominar-se Institut Geogràfic i Estadístic.
En el segle XX es continuaren introduint millores tant pel que fa a la recollida de la informació i el tractament de les dades com a les classificacions utilitzades i la difusió de resultats i el detall territorial. Des del 1900 hi ha hagut censos de població cada deu anys sense cap excepció, i en els censos de 1970 i 1981 la informació es recollí a partir d’una mostra. L’Institut Geogràfic i Estadístic es transformà l’any 1901 en una direcció general dependent del Ministeri de Treball i a partir de llavors es produïren diversos canvis fins que el 1945 es creà l’Institut Nacional d’Estadística. Tots els censos del segle XX s’han duit a terme sota la supervisió de l’òrgan estadístic nacional del moment.