Certificacions de final d'obra

Les Certificacions de final d'obra mostren l'evolució de l'activitat de la construcció i del parc d'edificis que es construeixen a les Illes Balears, siguin obres noves, ampliacions o reformes

Accés a dades publicades

Descarregar metodologia completa

CERTIFICACIONS DE FINAL D'OBRA (CFO)

  1. Introducció
  2. Àmbit temporal
  3. Àmbit poblacional
  4. Àmbit geogràfic
  5. Conceptes i definicions

1. Introducció

Certificats de final d'obra és una estadística que resulta de la recopilació d'informació inclosa en els formularis que els aparelladors o arquitectes tècnics han de formalitzar en els col·legis professionals amb motiu del visat per encàrrec de direcció d'obra i del certificat de finalització d'obra.

La informació de l'estadística fa referència a les modalitats d'obra nova per tipologia, ampliació i reforma o restauració d'edificis.

L'IBESTAT du a terme l'operació autonòmica a partir de la informació publicada pel Ministeri de Foment.

2. Àmbit temporal

La periodicitat d'aquest indicador és mensual.

3. Àmbit poblacional

La població objecte d'estudi és el volum de certificats presentats als col·legis professionals, per conèixer el nombre d'edificis, segons el tipus de promotor i el valor de l'execució de l'obra.

4. Àmbit geogràfic

Aquesta operació inclou informació del certificats de finalització d'obra de les Illes Balears.

5. Conceptes i definicions

- Nombre de certificats: és el nombre de certificats de final d'obra registrats als col·legis d'aparelladors o arquitectes tècnics pels treballs d'edificació en obra nova, ampliació i reforma o restauració d'edificis.

- Edificis: s'entén per edifici una construcció permanent, fixa sobre el terreny, separada i independent, concebuda per ser utilitzada amb finalitats residencials i/o per al desenvolupament d'una activitat. Entre les diferents destinacions de l'obra cal destacar:

· Edificis destinats a habitatges (unifamiliars, amb dos habitatges o en bloc)

· Edificis no destinats a habitatge (explotacions agràries i ramaderes, indústries, serveis comercials i magatzems, serveis burocràtics i residències col·lectives eventuals).

- Classes de promotor:

o Promotor privat, distingeix entre:

a) Persones físiques, comunitats de propietaris i comunitats de béns.
b) Societats mercantils (públiques i privades): es consideren així aquelles entitats que, amb independència de la seva forma jurídica, produeixen béns o serveis amb finalitat lucrativa. Poden ser societats anònimes, societats de responsabilitat limitada, societats col·lectives i societats comanditàries.
c) Cooperatives: són entitats la propietat de les quals pertany als socis que la componen.

o Promotor Administració pública, afecta l'àmbit autonòmic i inclou:

a) Comunitats autònomes i organismes autònoms administratius: s'hi inclouen tots els organismes de l'Administració de les comunitats autònomes.
b) Corporacions locals (consells insulars i ajuntaments): s'hi inclouen tots els organismes de les corporacions locals.
c) Altres promotors (associacions i altres tipus no definits): organismes autònoms estatals o no i assimilats, i congregacions i institucions religioses.

- Valor de liquidació de l'execució material de les obres: aquest valor s'obté incrementant el pressupost d'execució material en els conceptes següents:

a) Les despeses generals d'estructura que incideixen sobre l'obra: despeses generals de l'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals (IVA exclòs), taxes de l'Administració legalment establertes, així com un percentatge del pressupost d'execució material en concepte de benefici industrial.
b) L'impost sobre el valor afegit que gravi l'execució de l'obra, el tipus del qual s'ha d'aplicar sobre la suma del pressupost d'execució material i les despeses generals d'estructura.

No es comptabilitzen els visats de legalització d'obres ni els canvis de promotor o de col·legiat, atès que les característiques de l'obra no es veuen afectades per aquestes circumstàncies.