L’Enquesta modular d’hàbits socials de les Illes Balears 2010 (EMHS) ha centrat els seus objectius en la necessitat d’obtenir, per primera vegada a les Illes Balears, una radiografia fidel dels aspectes que es consideren estratègics per al desenvolupament socioeconòmic correcte i de cohesió entre la seva població.
[Veure dades] [Veure PDF]Enquesta modular d'hàbits socials (EMHS). Mòdul de condicions i hàbits de vida (2010)
L'Enquesta modular d'hàbits socials, realitzada en 2010, inclou un mòdul específic sobre condicions i hàbits de vida. Aquest mòdul aporta informació sobre alguns aspectes que es consideren estratègics per al correcte desenvolupament socioeconòmic i de cohesió de la comunitat autònoma. S'ofereix informació desagregada per illes i comarques.
Descarregar metodologia completa
Metodologia de l'Enquesta Modular d'Hàbits Socials 2010. Condicions de vida i cohesió social
- Introducció al mòdul de “Condicions de vida i cohesió social”
- Àmbit de l'enquesta
- Disseny mostral
- Treball de camp
- Imputació
- Elevació i calibratge
1. Introducció al mòdul de “Condicions de vida i cohesió social”
L’Enquesta modular d’hàbits socials de les Illes Balears 2010 (EMHS) ha centrat els seus objectius en la necessitat d’obtenir, per primera vegada a la comunitat autònoma, una radiografia fidel dels aspectes que es consideren estratègics per al desenvolupament socioeconòmic correcte i de cohesió entre la seva població. En aquest sentit, els objectius són l’obtenció d’informació veraç amb el nivell suficient de desagregació territorial, insular o comarcal (NUTS 4), que permeti que els participants en el disseny de l’enquesta puguin prendre les decisions correctes. Són la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració, la Conselleria d’Educació i Cultura i la Fundació Illes Balears per a la Innovació Tecnològica (IBIT), d’acord amb el seu àmbit competencial.D’aquesta manera s’han integrat en l’Enquesta els mòduls de “Condicions de vida i cohesió social”, “Usos lingüístics” i “Disponibilitat i usos de les TIC de les llars”. En concret, els objectius del mòdul de “Condicions de vida i cohesió social” són els següents:- Valorar la qualitat dels serveis públics que presten les administracions públiques.- Assegurar l’obtenció d’informació suficient per completar el quadre d’indicadors d’exclusió social del Comitè de Protecció Social de la Unió Europea (indicadors de Laeken).- Obtenir dades de les Illes Balears comparables amb les dades que al seu torn s’obtenen a l’Estat, i amb les de la resta de països de la Unió Europea.
2.1 Àmbit poblacional
La població objecte d’estudi en aquesta enquesta són:
- Les llars que resideixen en un habitatge familiar principal.
- Els individus de 16 anys o més que resideixen en aquestes llars.
2.2 Àmbit geogràfic
La població sotmesa a estudi és la població resident a les Illes Balears. L’EMHS s’ha dissenyat per poder aportar informació per a unitats territorials inferiors a l’illa però superiors als municipis, anomenades comarques estadístiques (aquest concepte es correspon amb les denominades NUTS 4).
2.3 Àmbit temporal
La feina de recollida de la informació s’ha fet al llarg del primer semestre de 2010. La data de referència de l’Enquesta és dia 31 de març de 2010.
3.1 Tipus de mostreig
El marc que s’ha emprat per a l’extracció de la mostra és el marc d’habitatges de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) obtingut a partir del padró continu d’habitants amb data referència d’1 de gener de 2009. La dimensió mostral és de 1.912 habitatges, repartits en 100 seccions censals amb una selecció de 20 habitatges familiars en cada una.
S’ha realitzat un mostratge en dues etapes amb estratificació de les unitats de primera etapa:
— Unitats de primera etapa: les seccions censals (àrea geogràfica amb límits perfectament definits pels ajuntaments). En aquesta primera etapa s’han seleccionat les 100 seccions censals mitjançant un mostreig aleatori amb probabilitats proporcionals a la dimensió.
— Unitats de segona etapa: els habitatges familiars principals. En la segona etapa s’han seleccionat, en cada secció censal seleccionada en la primera etapa, 20 habitatges familiars principals mitjançant un mostreig sistemàtic amb arrencada aleatòria.
En les unitats de segona etapa no s’ha fet cap submostreig, i s’ha recollit informació de totes les persones de 16 anys o més que tenen la seva residència habitual en aquests habitatges.
3.2 Afixació de la mostra
Per al repartiment de la mostra s’ha aplicat un compromís entre afixació proporcional i afixació uniforme, assignant un mínim de seccions a cada comarca per assegurar la disponibilitat de la mostra necessària i repartint la resta de seccions de manera proporcional a les dimensions corresponent.
La recollida d’informació, la va dur a terme un equip de deu enquestadors i dos inspectors mitjançant el sistema d’entrevista personal CAPI (entrevista personal assistia per ordinador). Els instruments de recollida d’informació van ser els qüestionaris de llar i els individuals. Per fer el treball els enquestadors disposaven d’un ordinador pen-tablet, que incorporava els qüestionaris. D’una bada, l’ús d’ordinador permet un control més eficient del flux en el qüestionari i, de l’altra, ja hi ha incorporades regles de validació que eviten molts dels errors que es poden produir amb la recollida de dades en paper.
Per a la imputació estadística s’ha utilitzat el programari TEIDE (tècniques d’edició i imputació de dades estadístiques), desenvolupat mitjançant un projecte de col·laboració amb la Universitat de La Laguna i altres instituts d’estadística.
Els pesos de disseny, deduïts del tipus de mostreig utilitzat en l’EMHS, s’han calibrat aplicant tècniques de reponderació, per a la qual cosa s’ha fet servir el programa CALMAR (CALage sud MARges), desenvolupat a l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics francès (INSEE). S’ha utilitzat l’estructura de la població per sexe i grups d’edat en la reponderació, i s’ha fet de manera independent a cada comarca. Aquesta informació auxiliar s’ha pres a partir de les dades de l’EPOBA (estimacions de la població actual) a 1 de gener de 2009, tenint en compte la població a la data de referència de l’enquesta. També s’ha utilitzat com a informació auxiliar les dimensions de la llar per comarques i la nacionalitat dels individus (espanyola/estrangera).
Qüestionari
Disseny de registre Fitxers de microdades |