Flux de visitants (FRONTUR - Eivissa i Formentera)

Descarregar metodologia completa

METODOLOGIA DEL FLUX DE VISITANTS I LA DESPESA TURÍSTICA A EIVISSA I FORMENTERA

1. Introducció
2. Àmbits de l’operació estadística
3. Instruments de mesura
4. Disseny de la mostra
5. Estimadors
6. Difusió
7. Informació relacionada

1. Introducció

Les operacions estadístiques Flux de visitants a Eivissa i Formentera i Despesa turística a Eivissa i Formentera ofereixen estimacions periòdiques del flux de viatgers, de les seves característiques essencials i de la despesa turística dels visitants. Concretament, els objectius són:

• Estimar el nombre de turistes amb destinació principal Eivissa i Formentera i les seves característiques bàsiques (país de residència habitual, estada mitjana, tipus d’allotjament principal, etc.).
• Estimar el nombre de turistes secundaris i excursionistes a Formentera i les seves característiques bàsiques.
• Estimar la despesa dels turistes amb destinació principal Eivissa i Formentera: despesa total, per persona i per persona i dia.

Les estimacions per a Formentera s’obtenen a partir de la informació de camp recollida al port de la Savina. Les estimacions per a Eivissa es calculen per diferència, prenent com a referència els resultats agregats de les dues illes que proporcionen les operacions Flux turístic a les Illes Balears (Frontur) i Estudi de la despesa turística a les Illes Balears (Egatur).

2. Àmbits de l’operació estadística

Àmbit poblacional. Tots els passatgers de vaixells, de servei regular o d’excursions marítimes, que fan escala al port de la Savina.
Àmbit territorial. L’illa de Formentera. Els resultats per a Eivissa s’obtenen per diferència.
Àmbit temporal. Estimacions trimestrals. En el tercer trimestre (juliol-setembre) també s’ofereixen estimacions mensuals, atesa la major afluència de turistes.

Els conceptes emprats segueixen el Text refós de la Llei de ports de l’Estat i de la marina mercant (escala, servei marítim regular i excursió marítima) i les Recomanacions internacionals per a estadístiques de turisme (RIET 2008) de l’Organització Mundial del Turisme (visitant, turista, excursionista, destinació principal, paquet turístic, residència habitual, despesa turística i partides de despesa).

3. Instruments de mesura

La recollida de dades es fa mitjançant dues enquestes presencials als passatgers que surten del port de la Savina, dirigides per un entrevistador amb el suport d’una aplicació mòbil:

• Frontur: qüestionari curt (25 preguntes) adreçat a tots els viatgers. Recull el tipus de viatger (turista, excursionista, resident a les Illes Balears o altres viatgers receptors), el país de residència, les pernoctacions i el tipus d’allotjament, el motiu del viatge i la forma d’organització. El seu objectiu és obtenir un gran nombre de registres per conèixer l’estructura del passatge.

• Egatur: qüestionari detallat (fins a 210 preguntes) adreçat només als visitants. Inclou el mòdul de Frontur i la despesa per partides: paquet turístic, manutenció, activitats d’oci, cultura i esport, transport, allotjament i compres.

4. Disseny de la mostra

Com és habitual en les enquestes de despesa turística en destinació, la mostra no és probabilística en sentit estricte, ja que no es disposa d’un marc de viatgers individuals. S’utilitza un marc d’unitats agregades (vaixells) i els estimadors es construeixen combinant la informació mostral amb totals poblacionals procedents de registres administratius.

Marc poblacional. Registre d’escales de vaixells que subministra l’Autoritat Portuària de les Illes Balears, amb el nom del vaixell, la data i l’hora d’arribada i sortida i el nombre de passatgers.
Estratificació. Els estrats es defineixen creuant la tipologia de l’escala (regular o excursió marítima) i, en línia regular, el port de l’escala (Eivissa o resta), el dia (laborable o festiu) i l’hora (matí o horabaixa).
Mida de la mostra. El disseny es fa mensualment a partir de la previsió d’escales.

5. Estimadors

Frontur i Egatur comparteixen el marc poblacional, però no l’univers: Egatur només s’aplica als visitants, mentre que Frontur també inclou els residents i altres viatgers receptors.

5.1. Frontur

L’elevació és mensual i es basa en l’estimador de Horvitz-Thompson per a mostres estratificades, en tres passos:

1. Donació de registres. Si un estrat no arriba a 50 registres en el període, es completa amb registres històrics del mateix estrat.
2. Factor d’expansió i correcció del biaix. El factor inicial de cada registre és el nombre de passatgers de l’estrat dividit pel nombre de registres de la mostra. Com que els registres d’Egatur també s’incorporen a la mostra de Frontur, i els enquestadors d’Egatur podrien seleccionar només els passatgers que semblen visitants, s’aplica un factor de correcció que reequilibra cada categoria de viatger (turista, excursionista, resident, etc.) segons la proporció observada només a Frontur.
3. Calibratge. Els factors s’ajusten perquè reprodueixin totals de referència: turistes allotjats en hotels per país de residència (enquestes d’ocupació de l’IBESTAT) i passatgers residents bonificats, passatgers en tràfic regular i passatgers en excursions marítimes (Autoritat Portuària de les Illes Balears).

5.2. Egatur

Fins ara s’ha desenvolupat el procediment per als turistes amb destinació principal Formentera, atesa la seva importància en la despesa turística total. L’univers d’elevació s’obté dels resultats de Frontur, perquè el marc poblacional no distingeix el tipus de viatger.
L’elevació és trimestral, i mensual en el tercer trimestre. Els estrats es defineixen pel país de residència (Espanya, Itàlia, Alemanya i resta del món) i cadascun ha de tenir almenys 50 registres de Frontur; en cas contrari, s’agrega a la resta del món. Si un estrat té menys de 25 registres d’Egatur, es completa amb registres històrics.
El factor d’expansió és el nombre de turistes estimat per Frontur dividit pel nombre de registres, i es calibra amb les pernoctacions (totals i en hotels) per país de residència i amb el nombre de turistes per tipus d’allotjament, país de residència, contractació de paquet turístic i motiu del viatge.
La despesa declarada se substitueix per una despesa modelitzada, amb l’objectiu d’imputar les no-respostes parcials i reduir-ne la variabilitat. Aquest procediment té quatre etapes:

1. Perfils de turistes. Per a cada partida de despesa, es prenen els registres dels darrers quatre anys amb despesa positiva i s’agrupen en cel·les segons el tipus d’allotjament (de mercat o no de mercat), la durada del viatge (fins a quatre pernoctacions o més) i la temporada (alta o resta). Cada cel·la ha de tenir almenys 150 registres; en cas contrari, s’elimina primer la temporada i després la durada.
2. Actualizació de les dades. Les despeses s’actualitzen amb l’índex de preus de consum (IPC) de les Illes Balears publicat per l’INE.
3. Observacions atípiques. S’eliminen els registres la inclusió dels quals altera la mitjana de la cel·la en més d’un 0,5 %.
4. Estimació i imputació. Per a les partides principals (despesa total, allotjament, paquet turístic, manutenció, activitats i transport d’anada i tornada) s’estima un model de regressió lineal en logaritmes per mínims quadrats ordinaris, amb selecció de variables cap enrere (backward stepwise selection). Les variables explicatives són la mida del grup, les pernoctacions, l’illa, el tipus d’allotjament, el mes, el país de residència, la presència de majors de 65 anys o de menors de 14 anys i el motiu del viatge. Per a les partides de menor import (transport en destinació, lloguer de vehicles, benzina i peatges i despeses extraordinàries) s’utilitza la mitjana de la cel·la.

La despesa per persona s’obté multiplicant la despesa estimada per persona i dia pel nombre de pernoctacions; el transport d’anada i tornada es modelitza directament per persona. La despesa total resulta de sumar, per a tots els registres, el producte del factor d’expansió calibrat i la despesa modelitzada.

6. Difusió

Els resultats es difonen al web de l’IBESTAT amb periodicitat trimestral i, durant els mesos de juliol, agost i setembre, també mensual, segons el calendari de publicacions. Per a requeriments d’informació més específics, l’IBESTAT estudiarà la viabilitat de les peticions d’explotació a mida.

7. Informació relacionada

Aquesta operació segueix els conceptes, les definicions i les metodologies de les RIET 2008 de l’Organització Mundial del Turisme i del Manual metodològic d’estadístiques de turisme d’Eurostat. També és d’interès la metodologia de l’operació Flux de turistes a les Illes Balears (Frontur), publicada per l’IBESTAT.